viernes, 7 de octubre de 2011

A la meva mare, NOAA

Escriure i....


Escriure. Escriure per a parlar-me, escoltar-me en el meu espai de ser només jo. Escriure sempre com un vailet que estudia, il·lusionat per demostrar que s´ha après la llisó en un dia qualsevol de classe, quan jo anava al cole, contenta, infantil. Un regal de la vida. Escriure avui, quan ja no veig aquella infància de prosperitat, parlem dels 80. També parlo dels 90, i l´institut, i aquella inocència, tan inocent però, pensàvem, tant poc inocent. Ja! I la Barcelona de final de segle? Allí tots érem universiàris de la vida però...quina vida. Ja! Ja de més grandets, i ja hem passat per unes quantes professions jajajaja ens trobem.... ens trobem d´allò més bé perquè no hem conegut una altra manera de viure. Nosaltres som temporals...i què duri, com si volen que ho siguem tota la vida, hipoteques??? Jajajaja Nosaltres viurem de lloguer!!! Mai se sap on ens haurem de moure per poder guanyar els quartos!!! I de fills??? Mare meva, mare meua, que diem ací!!! Però si la meva gata és el centre de la meva llar, i el meu xicot, i la seva filla...perquè som famílies modernes. Mireu, què voleu que us digui, diga... jajaja Estic ací en la meva mare, l´artífice de tota aquesta història, però sobre tot de la meva. Açó, només és una part, de tot. Mamà, gràcies. Gràcies per ser tant valenta, ser tant valents, tots dos, que sou dos i esteu els dos, sempre. Gràcies. Jo sempre, estigui com estigui i...ja saps, done igual, tu ja ho saps. Sempre en quedarà el carrer Andalucia?????

T´estimo.... en aquest moment estem brindant en una copa de Frangelico i fumant un cigarret i.... ho hem de deixar però...és que som tant joves!!!!!

1 comentario:

NOAA dijo...

Aisss!! la meva rateta! Ningú com tu i (tan bé) pot expressar el que el teu cor sent a cada moment, com he après de tu, gràcies per ser com ets, et vull!